RÀDIO MEMÒRIA.

1er Capítol:

"Els Nens Foscos de Morelia" d'Albert Tola

BECA DE CREACIÓ MULTIDISCIPLINARI 2016-2017

COPRODUCCIÓ TEATRE MAJOR JULIOL MARIO SANT DIUMENGE I TEATRE MUNICIPAL Jorge Eliécer Gaitán.

press to zoom

press to zoom

press to zoom

press to zoom
1/9

Ràdio Memòria és una plataforma multidisciplinar que neix des de la ràdio, una ràdio jove, fresca i cultural que utilitza i barreja els llenguatges de la locució, el teatre, la música, el vídeo i el musical en diferents escenaris per narrar històries de guerra on els protagonistes són els nens.

El nostre primer capítol és la versió lliure de l'obra "Els nens foscos de Morelia" de l'català Albert Tola, una història que explica la travessia de dos nens republicans, Pablo i Gracián que són exiliats pels seus pares i l'estat, per protegir-los de la guerra civil espanyola, de com aquests nens es refugien en els jocs i la imaginació per evadir la inaguantable veritat, de com en el costum de la fantasia es confon el joc amb la realitat i donen per acabat el viatge sense arribar a cap destinació.

Aquesta peça didàctica és també un recorregut musical que s'inicia des d'Espanya, creua l'atlàntic fent escala a Mèxic per aterrar i instal·lar-se a Colòmbia.

equip artístic

Direcció general: Daniel Díaza

Assistència de direcció: Juanita Cetina

Direcció d'actors: Ella Becerra

Direcció Musical: Sergio i Santiago Mejía

Direcció de ràdio i locució: Andrés López

Direcció audiovisual: Estefania Barreto

Proposta escènica dissenyada en conjunt amb Guadalupe Errázuriz de l'Altre Drap

 

intèrprets:

César Álvarez

Camilo Colmenares

Joan Pau Acosta

Felipe Bernedet

Juanita Cetina

P roducció: Ayrin Gambin

Escenografia i vestuari: Teatre de Joguina

Disseny il·luminació: Camilo Duarte

Fotografia: Saeed Pezeshki

Disseny peça publicitària: Miguel González

ENCOMILLADO DEL DIRECTOR:

"Aquesta proposta escènica sorgeix des d'un intercanvi cultural de dramatúrgia entre Colòmbia i Espanya l'any 2015 en el projecte de Beneïdes Lectures de la Maleïda Vanitat i gràcies a la possibilitat que obre Jordi Hugo Marín que nous directors, actors integrants de la fundació explorin les seves llenguatges i duguin a terme les seves posades en escena, acompanyats des l'art i la administratiu, vam decidir llavors emprendre aquest projecte; inicialment trobem un text que ens va qüestionar des d'àmbits socials i polítics, a més de sentir-me particularment identificat i connectat amb l'autor i alguns dels seus plantejaments. Text-pretext que pas a pas es va anar encarrilant com a projecte i trobant una vocació: ser no només la veu adulta dels infants víctimes, sinó ser també aquesta veu esperançadora, ser i generar espais d'anàlisi, reflexió i trobada, on els protagonistes són els nens, on evidenciem el que els afligeix per fer exercici de memòria, per no oblidar, per no repetir la història, per enfortir-nos des del dolor i plantejar les solucions des de la prevenció, la protecció, l'afecte i l'educació com a eines enriquidores i prometedores d'un millor futur.

Es dóna inici a el procés amb dues lectures públiques entre octubre 2015 i gener 2016 de el text dramàtic complet de l'Albert, amb les que s'evidencia la necessitat de contextualitzar i justificar el projecte des del nostre entorn, es desenvolupa un treball de taula per crear des del paper un projecte que permetés la seva creació i la possibilitat de buscar aliats que garantissin la seva materialització i és allà on es comencen a generar trobades afortunats amb grans humans, col·legues, artistes, mestres, entitats i especialment amb aquesta beca que ens dóna la possibilitat tangible de donar-li vida a les nostres idees.

 

Ser guanyadors d'aquesta beca ens dóna la fortuna de crear des de i amb les millors condicions, el privilegi de envoltar-nos dels millors professionals, treballar en un camí d'assajos, encerts i aprenentatges; partir des d'un desig, transcriure aquest desig a el paper i configurar-lo com una pulsió en constant creixement que assaig rere assaig va agafant forma, estructura que té un pretext però que juga amb diferents eines escèniques, permetent un espai constant d'entrenament físic, vocal, musical i creació col·lectiva, donant-nos la certesa de créixer com a artistes-intèrprets i estar aportant des del nostre lloc i pensament.

 

El teatre és un acte polític disfressat d'espectacle que té la funció d'informar, educar, qüestionar i aportar a el canvi. "

 

DANIEL DIAZA.